Llibres. Una espècie en extinció?

La interactivitat i la tecnologia avançada a fet el gran pas en el món editorial. Igual que els mp4 o els Ipods han fet amb la música, ara tindrem un aparatet que serà una biblioteca portàtil on arxivarem i podrem llegir o consultar des de l’últim best seller, a l’últim exemplar del nostre diari.

Això serà possible gràcies al e-reader, un lector digital de textos. Aquests textos poden ser tant, els e-books, llibres electrònics, digitals o digitalitzats, o qualsevol document. Al darrere d’aquest lector hi ha la tecnologia del e-paper, i la tinta de l’e-ink gràcies a les quals partícules minúscules migren i modifiquen el disseny, en un joc de polaritats i impulsos elèctrics.

En el presència de la setmana passada, Miquel riera, a la carta del director ens exposa tres “proves” per a les quals creu, què aquesta nova tecnologia entrarà per la porta de la història amb tot l’exit:

- L’alt i destacat nombre de vendes digitals de la nova novel·la de Dan Brown als EEUU
- L’aposta de les empreses tecnol·logiques en la promoció i distribució dels aparells
- Els moviments importants del sector editorial del país, on es treballa en ferm per a la creació de plataformes de distribució de llibres digitals.

A part d’aquestes raons, també afegeixo que l’èxit d’aquest aparell vindrà donat, sobretot, per que suposarà una bona inversió per a poder posseir molts més llibres a preus casi vergonyosos. I val a dir que, actualment, els llibres no són precisament barats...

Llavors què? Els llibres estan en perill d’extinció? Acabarà desapareixent el llibre tal i com el coneixem avui dia? Jo opino que aquesta situació, més que a la música, la podem equiparar al cinema. Com tots sabem, el cinema es el mitjà que més audiència esta perdent en els últims anys, fins hi tot es parla de la “gran crisi del cinema”. Però, realment, el cinema com a tal no ha perdut consumidors. La societat segueix consumint diàriament les pel·lícules que apareixen a la cartellera. Això si, la gran majoria des de casa. Anar al cinema, igual que comprar-se un llibre, està percebut com a car. I també, igual que passa amb els llibres, el cinema no està en crisi, és el canal en el que tradicionalment es consumia el que es troba en crisi. Per tant, i com a opinió final, diré que no crec que cap dels dos canals desaparegui del tot, sinó que es conservaran per a ser percebuts de manera diferent, com un petit capritx o un petit luxe que de vegades ens vindrà de gust donar-nos i que al fer-ho l’apreciarem molt més. Perquè, no crec que sigui poca la gent que trobarà a faltar ”cosetes” com l’olor de les crispetes que envolta l’ambient d’un cine de barri o l’olor d’un llibre recent comprat.