Una curiositat ineractiva al carrer.

L'altre dia passejant pel centre comercial les Glories, vaig trobar-me amb que semblava una aplicació de realitat augmentada.

Al final de la primera planta, hi havia com una espècie de parc infantil envoltat de pares vigilant diferents nens d'entre 2 i 7 anys a dins. Com que es veia il·luminat m'hi vaig acostar per curiosejar. Es tractava d'un espai format per una lona al terra amb la imatge d'un jardí en picat; i un projector al sostre que reflectia diferents insectes voladors que es movien de forma aleatòria però molt aconseguida per tota la lona. I és clar, els nens com bojos intentant perseguir-los. Fixant-m'hi bé, però, semblava que realment el insectes no volaven de manera aleatòria, sinó que canviaven de direcció cada vegada que un nen els hi passava per sobre

Realment no sabria assegurar si es tractava d'una aplicació de realitat augmentada o una projecció molt bona, el que sí que puc dir és que em semblaria una molt bona forma de trobar noves alternatives per a implementar interactivitat amb realitat augmentada. Què millor que fer-la servir per distreure als nens petits en un centre comercial mentre els pares han d'estar ocupats amb les compres.

Bon Nadal a Tothom!

S'acaba l'any i la dècada! Balanç interactiu!

Sempre que arriba aquesta època els mitjans de comunicació i la gent en general es dedica a fer balanç del que ha passat durant l'any i en aquest cas, durant la primera dècada del 2000. Aquest any, moltes revistes mensuals fan alguna referència a la importància que han adquirit les xarxes socials i sobretot, al fet que hem après a viure en dos tipus dimensions diferents: la real i la virtual.

Referent a això, volia remarcar algunes frases que ens dóna Agustín Fernández Mallo en un article d'opinió de la revista Marie Claire com un exemple més del balanç que s'està fent de la dècada en relació al món virtual. L'article és titula "Excesos y culpas" i ens comenta: ...la màquina pasaba de simple electrònica a misterioso objeto que nos trae información por ignotos caminos, casi religiosos; la Red, mística de la información que bebe directamente de una mística del píxel...”

Per una altra vessant menys filosòfica, trobem un article d'Ana García Sineriz, titulat "Enseñarlo todo", on ens parla de com a partir de l'evolució tecnològica dels ordinadors, els mòbil, la tele... l’exhibicionisme s'ha convertit en el gran síndrome d'aquesta dècada. Acompanyant això, també fa referència a que els 15 minuts de fama als que Andy Warhol deia que tots teníem dret a la nostre vida, han quedat totalment desfasats. Ara tothom pot donar-se a conèixer i, en major o menor mesura, tots ho fem.

No sabria dir si aquests 10 anys de progrés en les tecnologies de la comunicació ens han fet viure millor o pitjor, el que si sé és que un cop aquí crec que és totalment impossible tornar enrere. Així que el millor que podem fer és adaptar-nos i fer-li un lloc a aquesta nova vida virtual al nostre món.

Un DRAC està creant el pànic entre els havitants de la Pompeu i no apareix cap caballer que s'hi vulgui enfrontar...

Els passats 12 i 13 de novembre es va celebrar a la facultat de comunicació de la UPF la 12ª edició del Drac Novell, un festival de publicitat dedicat a estudiants de tot el món. Aquest festival, organitzat per l’Associació Empresarial de Publicitat, té com a finalitat premiar els treballs més creatius dels estudiants de publicitat i facilitar-los la possibilitat de donar a conèixer les seves creacions al món empresarial.

Però algú pensa amb els estudiants de la pròpia Pompeu? Apart d’haver de tenir en compte que tota l’organització pràctica del acte i el seu desenvolupament es dut a terme per voluntaris de la mateixa Universitat sense cap tipus de remuneració, com poden posar un festival que suposadament està pensat per a nosaltres, a finals de novembre? Realment, estic convençuda que més del doble dels estudiants de la nostra universitat que s’hi ha presentat li hagués interessat fer-ho i no ha pogut. És que ningú es dóna compte que aquesta època estem a 15 dies o tres setmanes dels exàmens i, per conseqüència, fins al coll de treballs llargs i, en la majoria, inútils per culpa del tan estimat Projecte Bolònia? Però es clar, això no afecta a ninguna altre universitat més que a la nostre. Universitat que ha decidit fer-nos servir de conillets d’índies en un projecte que no se’ns reconeixerà en el títol i que funciona per trimestres, contràriament a la resta del món.

Com a conclusió direm que no plou mai a gust de tothom, però per sort existeixen els blogs per desfogar-nos, no?.

Els blogers tindran que cotractar al Cánovas. ¡¡CRISI!!

El projecte de Llei d’Economia Sostenible, “la llei antipiratería”, tindrà que regular les descarregues i crearà una Comissió de Propietat Intel·lectual que podrà bloquejar – sempre a partir de denuncies rebudes- pàgines web a través de les que s’intercanviïn arxius subjectes a drets, ja siguin cançons, pel·lícules o videojocs.

Aquest projecte de llei està defensat i reclamat, sobretot per la indústria audiovisual. Però, que passa amb els “bloggers”? Aquests, responsables i creadors de webs, han fet un manifest on expressen la seva posició totalment en contra de la nova llei. El govern, per això, insisteix a assegurar que la llei afectarà a les pàgines i no als usuaris?

Que passarà amb Internet? Realment això només acabarà amb les persones que guanyen diners vulnerant la propietat intel·lectual i venent cançons, pel·lícules o altres arxius?¿?¿ Però que passa amb els “bloggers” i altres usuaris que simplement fan un lliure exercici del seu dret ciutadà sense cap ànim de lucre?

Realment no sabem exactament si això funcionarà o no. El que si se sabem és que provocarà un nou canvi en aquest espai virtual en el que hi dediquem gran part del nostre temps. Per tant, per bé o per mal, serà una petita crisi/canvi que ens afectarà a tots.