Oci i ensenyament: termes excloents?

Per què si els estudiants ens passem més hores davant del facebook que davant del word, no es pot concebre la idea d’utilitzar un sistema, pensat per l’oci, per a l’ensenyament?Doncs això és el que ha fet la Universitat oberta de Catalunya (UOC) . Aquesta ha posat en marxa un curs pilot a través d’una xarxa social, el Facebook. Per fer-ho s’ha creat un grup a partir del qual els participants compartiran coneixements sobre un tema determinat.

El curs pilot durarà cinc setmanes i s’hi ha apuntat 124 persones que han estat distribuïdes en dos grups segons la llengua, català o castellà. El perfil dels participants és molt variat però el que si que comparteixen és que tots coneixen de primera mà les eines de la Web 2.0, on l’usuari passa a ser un creador de continguts.

http://www.uoc.edu/inaugural09/esp/videos.html

Aquesta prova servirà per avaluar la possibilitat d’utilitzar les xarxes socials com a espai de formació, i comprovar si aporten més personalització i riquesa en el procés d’aprenentatge. Segons l’ADN, els resultats es faran públics el proper 30 de novembre i seran decisius per a veure si s’incorpora aquest sistema a altres assignatures de la UOC i per aconseguir fer de l’estudi des de casa, una cosa més entretinguda.

Google ven música on line

A partir d’ara, a Google, les recerques de música oferiran la possibilitat d’escoltar fragments de cançons i comprar-les a través de la seva plataforma associada, Lala, i també de iLike, de la xarxa social MySpace, amb la que ha arribat a un acord. Aquest servei, de moment, funciona únicament als EEUU, però en s’estendrà el servei internacionalment.

Als EEUU , els analistes creuen que el model de Lala té potencial per a revolucionar el mercat. Lala permet reproduir una sola vegada, gratuïtament, qualsevol dels set milions de cançons del seu catàleg i després, ven reproduccions sense límit per 10 centaus (7 cèntims d’euro) cada tema. Aquests baixos preus permeten accedir per Internet de forma legal a la música.

Aquesta plataforma no deixa de ser una iniciativa per lluitar contra la pirateria a Internet. Realment, el fet que es pretengui que la gent, podent baixar-se infinites cançons de manera fàcil, ràpida i sobretot, GRATUÏTA, ara interioritzi que això és un delicte i ho deixi de fer per pagar un o dos euros per descarrega, es una estupidesa. Per tant, qui sap si iniciatives com aquestes aconsegueixin millorar el problema de la pirateria a Internet i la situació del mercat de la música.

CULTURA+CIENCIA

A les 18:00 del passat dijous 29 d’Octubre a la Rambla Santa Mònica, es va celebrar una performance cultural mobilitzada des de Facebook pel Col·lectiu Improve Everywhere. Aquest col·lectiu té més de 72.000 amics al Facebook i va aconseguir concentrar a unes 500 persones per aquest acte. La invitació a la concentració s’enviava des d’aquesta xarxa social des d’on també es donava la direcció d’una pàgina web que permetia descargar-se un arxiu mp3. En el moment de la concentració, cada persona hauria d’escoltar aquest arxiu i seguir les instruccions d’una veu masculina de l’estil: Abraçar-se, saltar, fer lluita de globus, etc.

Aquesta movilització va tenir lloc per a celebrar la 20ª edició d’Artfutura. Artfutura és el fetival de Cultura i Creativitat Digital de referència a España. Aquest festival explora els projectes i les idees més importants sorgides en el panorama internacional del new media, el disseny interactiu, els videojocs i l’animació digital i les seves activitats son molt diverses. Inclouen: conferències, tallers, instal·lacions interactives, exposicions i actuacions en directe.

L’objectiu d’Artfutura, que és el que ens interessa comentar aquí, és el de mostrar que art i ciència es mouen, més que mai, per camins paral·lels i que ja no es possible entendre l’art deslligat dels new media, Internet i la tecnologia digital.

Realment, això no només és una realitat sinó que, a més, no s’ha d’oblidar que aquesta realitat el que ens presenta es una reiteració del ja comentat canvi de rols dels actors en la comunicació. Perquè l’art no deixa de ser una altre forma de comunicació. I aqui, i amb aquesta nova concepció d’art es torna a introduir la idea d’un emissor (o en aquest cas un artista) diferent, un artista col·lectiu, un artista que, per dir-ho d’alguna manera, es receptor i emissor/productor a la vegada.